La Castanyada
La Castanyada es una festa tracicional de Catalunya que es festeja el dia de tots el sants, igual que halloween. A occitània també es festeja la castanyada, esta en el sud França tocant amb Catalunya, es diferent la raó per la que es festeja pero en si la festa es la mateixa.
La castanyada catalana prové d'un ritual funerari antic, consisteix en que es menja castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica es el moscatell.
Aquesta tradició antiga es feia perquè com el dia de tots els sants es sol visitar les tombes dels familiars morts, per rentar-les i posar-li flors. Dons això donava molt treball durant tot el dia, així que per donar energies per aquesta tasca menjaven fruits secs, com ara les castanyes,..
 |
En Portugal la castanyada es diu ''magusto''. En aquesta festa la gent es fa bromes , es taquen amb les cendres i canten cançons. Aquesta festa la festeja'n en el dia de San Simó, el dia de tots els sants o en el dia de san Martí. La festa del magusto esta associat a una antiga llegenda que deia que un soldat roma, al passa a cavall va veure un vagabund casi despullat, com no tenia res per donar-li, va tallar la seva capa per la meitat amb la seva espasa. Era un dia pluviositat y es diu que en aquell precis moment va parar de ploure, de allà ve la expreciò: ''Estiu de San Martí''.
La castanyera d'ara es molt diferent de com era antigament. Antigament era una dona amb un mocador posar en les espatlles de color blanc molt llang, i eren dones joves. Venien castanyes en mig del carrer. I ara la castanyera diuen que era una dona vella que vestia amb vestits pobres, amb mocadors al cap i van de color negre de d'alt a baix.
El Halloween
El Halloween es un mot que fa referencia al festival tradicional ''heretada'' de les celebracions d'origen celta, que s'ha estes molt ràpidament a tot el mon, i en especial en els països anglosaxons.
Fa molts segles a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre es festejava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia amb el antic calendari celta i anglosaxons. Samhain era el rei dels morts. ''Samhain'' prove de la paraula gaèlica, que vol dir ''final de l'estiu''.Per festejar-lo s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per fer fora als esperits malignes. També creien que els morts tornaven a las seves antigues cases per trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per aixó s'encenia ninguna llum i la gent anava vestida com a bruixa o dimonis per fer que cap ànima entres dintre el seu cos.
Quan va arribar el cristianisme es va establir el primer dia de novembre com el dia de tots els sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es converteix en ''All Hallows Eve'' que significa ''vigília del dia de Tots els Sants'', ja que Hallows en angles antic vol dir ''sant'' o ''sagrat'', i que prove de la paraula moderna ''holy'', del mot germànic, d'on va sortir la paraula Halloween.
Moltes tradicions del Halloween es van convertir en jocs de nens, que els imigrants Irlandesos porten a Estats Units en el segle XIX. A parir d'aquí es va començar a estendre per tot el món.
La tradició mes estesa en Halloween es el ''broma o regal''. Els nens disfressats per l'ocació, van casa per casa demanant llaminadures, fent la pregunta de ''broma o regal''. En angles es diu ''trick or treat'', i en castella ''truco o trato'', (trick) es una petita amenaça als propietaris de la casa si no li donen alguna llaminadure (treat), seria com un acord.
